dimecres, 20 de gener de 2016

 Ens va costar molt deixar a punt l'obra que fins ara hem anat presentant por Girona i rodalies, però penso, ja em perdonareu que sigui tan clara escrivint, que em fet tard...!!! M'explico. És cert que ja em començat a memoritzar obre nova, però déu n'hi do el què ha costat. No hi havia manera de posar-se d'acord...!- Que si son galgos , que si son podencos...! Us sona oi ? Doncs nosaltres fèiem això i, entre tant anant passant el temps.
També és cert que busquem gent nova que tingui ganes d'integrar-se a la nostre companyia,  sobre tot senyors, que és el què ens manca. És molt difícil trobar obres teatrals amb un número determinat de actrius i actors.
Finalment, ja l' hem triat, "La senyora rep una carta"... de Victor Ruiz Iriarte  i amb majoria absoluta, ( una frase molt de moda ara mateix ) com aquell que diu..
Tant de bo ho haguéssim fet mentre anàvem fen bolos per aquí i per allà sense prepara-nos pel seguiment de la nostra continuïtat.
Ara ens trobem que tindríem d'oferir obra nova i tot just comencem a llegir-la.
La nostra idea és tenir-la enllestida per a finals d'agost proper, pel Fitag. però tot anirà d'acord amb el nostre esforç.
Estudiar, estudiar i estudiar tal com diu el nostre dire. No pot ser d'altre manera.

                                                                                      Josefina Espinosa

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Un record al naixement del teu primer fill



Els anys van passant, en trobaríem mil probes sobre aquest tema, però en tenim una de ben propera.
- Vares arribar al Galliner amb una vida per davant, jove,  il·lusionat,  compartint el teu dia a dia amb nosaltres i ensenyant-nos a  " fer comèdia"... i ves per on, ja ets pare !
Així que puguis ja cal que ens facis arribar una foto del nadó, que esperem i desitgem us deixi dormir totes les hores necessàries i més. En necessitareu moltes us ho ben asseguro.
Si no fos massa demanar, us pregaríem que tot portant el noiet a veure món, comencéssiu per Girona.
Aquí, ja li pots explicar, trobarà un grup d'avis i avies que recorden amb molt d'amor, a aquell professor que els va ensenyar a caminar sense caminadors i, que si ara encara pugen a l'escenari amb més o menys serenitat, és gracies a que vas saber fer brullar de dins de la seva ànima, part de l'amor que senten per l'art escènic. De tot això , ja fa forces anys és cert.
I acabo.  Per molts anys, molta salut per fer-lo créixer i la nostra enhorabona.

                                                                           Josefina Espinosa


dilluns, 17 d’agost de 2015

Aviat projecte nou ?

Em pregunto i pot ser els meus companys també, quan ens posarem a treballar en un nou projecte ?
És veritat que Sense pietat, ens està donant molt -redit-, aquest d'octubre vinent treballem quasi bé tots els diumenges del mes, que ja és dir, i cada vegada que pugem a l'escenari, intentem enriquir més l'actuació a la vegada que aprenem a fer teatre, si, si, ho heu llegit bé - a fer teatre. Molt important !
Dues coses que no podem oblidar mai - de tot se'n ha d'aprendre i mai se'n sap prou...
He iniciat aquesta nova entrada al blog, parlant d'un nou projecte i sembla ser que ja el tenim. Ara falta que entrem en matèria, que es diu, i començar a llegir l'obra de debò.
L'altre dia lletrejant un WhatsApp del "dire", no vaig acabar d'entendre ben bé el que volia dir al escriure - Ai ! quina tardor ens espera companys ! Estic esperant trobar-lo perquè "m'ho tradueixi" ha, ha, ha !!!  

dimecres, 1 de juliol de 2015

Segurament hi hauran moltes companyes i companys que no sabran de qui parles.
" Que tiempos aquellos" Ha plogut molt des de les hores.
Encara et recordo entrant a l'aula 1 amb la Tanzim per explicar l'important projecte que encetàveu, si tots hi estaven d'acord...
I així va néixer el " Plus 65". Però de tot això ja fa uns quants anys, ara us vull fer cinc cèntims de la nostra darrera actuació. De aquesta que ha escrit, amb molta il·lusió la nostre respectada i estimada  Pilar Prats.
Sense haver tingut l'oportunitat de trepitjar l'escenari, el diumenge 21 de juny a les 6 en punt , es va aixecar el teló i nosaltres, nervioses com sempre, però segures de que tiraríem endavant l'obre, varem començar -Sense pietat -
La representació és llarga, quasi bé 1 hora i 3/4, sense mou-rens de l'escenari, però recordant les bones recomanacions del profe, varem saber arribar al final per recollir els aplaudiments que tan gentilment ens premiaven la gent de Riudellots i tots els que si havien afegit de les rodalies.
Una experiència més, per recordar i per afegir al llarg de tota la nostra petita i modesta historia.
De ben segur que seguirem aprenent per així gaudir d'allò que tan ens agrada : pujar en un escenari i  fer teatre.

                                                                        josefina espinosa  

dilluns, 29 de juny de 2015

El passat 21 de juny vam fer una nova actuació de "Sense Pietat" a Riudellots de la Selva, per a mi representava el segon bolo, i encara estava nerviosa pel text i pels pocs assajos -les meves poques hores lliures no m'ho permeten- i perquè el primer, el de Cassà de la Selva, ja em quedvaa una mica lluny d'aquest altre.
Des de la possibilitat que em brinden els meus companys per escriure les meves opinions en aquest blog, us dic que em fa molta il·lusió poder participar en aquest espectacle, perquè us admiro molt. Admiro el vostre entusiasme, la vostra perseverància i les ganes de millorar i créixer com a actors i actrius.
Des dels inicis heu tingut bons professors, directors i dramaturgs -recordeu l'Anaïs Schaaf?- i mai oblido aquell començament, on el més important era el procés i el creixement artístic, i no l'espectacle final.

Ara tinc la possibilitat de gaudir de tot això des de dins, pujant amb vosaltres a dalt de l'escenari, i tenir-vos com a companys i companyes. Riem i actuem, actuem i riem.
Ens retrobem en el següent bolo.

Us estimo

Pilar Prats

dissabte, 4 d’abril de 2015

La bona feina feta.

Feia temps que no entrava al nostra blog amb l'alegria que ho faig avui, malgrat és Dissabte de Gloria i estic a casa ( com que tothom surt, sembla que tinguis obligació de fer-ho).
Per tenir-vos ben informats tinc que començar per explicar la poca sort que varem tenir amb les nostres actrius ja que dues han tingut problemes de salut obligant-nos a aplaçar 3 bolos. Dic aplaçar, perquè sembla ser que podrem recuperar-los una vegada tornem a estar tot plegats amb bona salut.
Si és veritat que les bruixes dirigides per Dionís que segons la mitologia grega és el deu del vi, del teatre, de la rauxa i pot ser d'alguna cosa més, - ves a saber- ens varen maleir perquè no estiguéssim tan enfeinats com fins no fa pas gaire, les penes no duren massa temps, i per seguir sent bona gent ens ha tocat " la grossa".
La Campanya de Teatre Amateur 2015 de la Casa de Cultura de Girona a seleccionat la nostre companya PLUS 65 amb l'obra "SENSE PIETAT".
Desitgem de tot cor que les nostres companyes puguin incorporar-se novament al grup i poder estar ben preparats gracies a les " cures intensives del nostre director Victor Petit".
I ara que no ens llegeix ningú, amb confiança us he de dir, que ja estem preparant obra nova.!! Us agradarà molt i molt...segur.    

dimarts, 3 de març de 2015

Recordant el temps amb en Xavier Pla

Oh, que bé !!!
-Sabeu?  M’han donat oportunitat de poder parlar !!!!   A mi que sempre m'ha agradat tant que m'escoltin ! 
De menuda em deien: “Calla, xerraire, més que xerraire, que encara ets petita !”
I jo allà, escoltant. I els grans, bla, bla, bla....  I tot de cop, deien “Calleu, que hi ha roba estesa...”
I jo mirava i pensava:- On és la roba, que no la veig enlloc?
Doncs bé: així, i amb altres imposicions, i bones costums (o no tant “bones”) hem arribat fins aquí. I ara em deixen parlar...!  Que bo, que bo, que bo...! Però...que haig de dir ????
Perquè, és clar, ara estic bé, molt bé, més que bé. Però és que quan era petita, encara que no em deixessin parlar, també ho era de feliç...!  Saltant marges, pujant a les oliveres a agafar cigales, arrencant bledes a l’hort de la veïna per donar als meus conillets, inventant històries quan havia perdut espardenya i no podia dir que m' havia caigut a la bassa de casa del meu petit veí...Si, si, era feliç...!  I no parlem de quan va venir a casa la primera ràdio, i jo aprenia ràpidament les cançons que anunciaven el Cola-cao i els primers detergents...!  I, és clar com que jo cantava sense parar, llavors, altra vegada - Calla, vaileta...!
 I ara puc donar la veu. I també sóc feliç!  El que passa és que no tinc temps de fer-ho tot, estar contenta i parlar, pensar en la boutique i en la perruqueria, indagar quines sabates portarà la veïna perquè no siguin més modernes que les meves... I proveir la nevera, i mirar si aspiradora  recull tota la pols de les catifes (ara que no plou mai n’hi ha molta de pols...) Pensar que donaré als néts que vindran a dinar la setmana entrant, si el cabell em cau més o menys que la tardor passada, si he de renovar el carnet de conduir, i si el cotxe té algun bony que es veu massa... Oh, i amb aquests models tant bonics que ara treu la SEAT i l’ AUDI...
És que avui tothom és feliç!  Però la majoria diuen que no.
Què més volen ? Vacances al Marroc o al Japó, aire condicionat, calent a l' hivern i fresc a l'estiu si no falla la corrent, però això només passa un cop cada vegada. Sofàs d'aquells que t’hi enterres, mobles de disseny. Els plats únics d’en Ferran Adrià, els preparats de Mac Donals  que només cal entrar al microones i ja estan a punt... Tot, tot va bé i més que bé perquè siguem feliços...
Tothom va estressat, i ningú no té temps de res. Tothom inventa haver d’anar al psiquiatre o al psicòleg, prendre pastilles per dormir, pastilles per estar despert, per anar de ventre, per tenir la pell morena quan no fa sol... La gent té el sol al cap.
I tot per no voler reconèixer que són feliços...!
I és que tot és fàcil. Amb un cop de telèfon et deixen els diners que vulguis i els pots tornar amb una pila d’anys que ni te’n recordes.
Oh, i l’invent màgic de la targeta de crèdit. Aquest trosset de plàstic que és com la magia dels reis d’Orient,  fa rajar diners del caixer... i encara més, amb un gargot pots comprar el que vulguis en qualsevol botiga...
I la gent obstinada a dir que estan "estressats" !
Mireu: ara que estem nosaltres sols us vull dir un secret. És un invent per curar la gent esgotada, la gent que diu que no té temps de res. És un invent que fa temps que em ronda pel cap i que nosaltres, els del Plus 65, podríem patentar. Això si, primer ens hauríem de convertir en una ONG, per no pagar IVA. Després, portar l'invent a la pràctica. Sobretot, manteniu-ho en secret !!!  Que no ens ho empaitin els polítics, aquests que ara no fan res, però que ho xuclen tot. 
Es tracta de fabricar un elixir màgic a base de secreció d’ovari de marmota femella (que no sigui lesbiana) i suc de cervell de tortuga americana, aquestes que ara diuen que fan mal a les del país, però que els savis actuals no saben com desfer-se’n.  Tot això bullit amb tinto de verano fins a reeduïr-ho a la meitat, i després envasar-ho amb ampolles dissenyades per qualsevol  Espai  i  encarregar-ne la publicitat a qualsevol grup de rock (amb participació en la meitat dels beneficis). Bé, no en direm “beneficis” sino “excedents”, per allò de l’IVA. I  segur que en tindríem per fer el viatge a L'Anglaterra.
 Sona un telèfon mòbil)
 -Hola, Cinty ! Ja sé què em vols dir, que em recordi del berenar que hem de fer dissabte vinent amb la Roty i en Piky...-  Sí, sí, ja ho tinc a l’agenda electrònica.
-Com ??????    Què  ????  Ah!, em pensava que era una amiga meva.
 -No hi ha el senyor interventor ???   -Que està de vacances ????  Ara només faltava això !!!! -Sí, ja passaré dilluns !!!!  -És que no puc venir abans !!!!
-Malparits !!!! Aquests banquers que tenen tot els diners... I ara m’acaben la paciència perquè diuen que he excedit el crèdit...
La vida és una merda  !!!
                                                                                                                  P.A.
                                                                                                             abril 2008
                                                     
               
                                                         

dijous, 12 de febrer de 2015

Anem fent...

No feu massa cas si no pengem res de nou al nostres blog... -Bé massa que ho sé -. Les ganes hi són us ho prometo, però els dies passen volant i amb ells el mesos. Quan vols veure la data del darrer comentari al blog veus que ja ha tornat a passar molt de temps i aleshores tens remordiments de consciencia.
Bé, parlem de teatre que és el que interessa.
SENSE PIETAT, és la nostra Joia de la corona, ara per ara és clar. És la que anem representant per totes les rodalies de Girona, l'última actuació va ser a Cassà de la Selva. Va agradar moltíssim, els aplaudiments llargs i sincers.
Tenim una nova data confirmada, el 15 de març a Riudellots de la Selva, en una sala magnífica, i esperem un nou èxit.
Ara bé, el que nosaltres esperem és que un bon dia Cultura compleixi tot allò que tantes vegades ens ha promès però que mai ha recordat de complir.Deu fer com el blog  Plus 65, que el temps passa sense quasi bé notar-ho i que un dia finalment obriran aquella carpeta que tenen en un racó del despatx i ...Al·leluia ens ajudaran a tirar endavant.
Entre tant ...Anem fent.

                                                      
 

dilluns, 19 de maig de 2014

Seleccionats

Ha costat arribar fins aquí...!
Volem fer teatre, no...? Ens agrada fer teatre. Doncs perquè ens costa tant prendre una decisió ?.
El FITAG és una finestra al món on tindrem l'oportunitat de ensenyar tot el que em crescut d'ençà que varem decidir que volíem formar part de aquest món màgic, que ser dirigits per un bon professional i pujar a un escenari amb dignitat, era lo que més ens tenia el cor robat.
Doncs va, som'hi, arremanguem-nos tots plegats i no estalviem esforços. Els aplaudiments de un públic entregat, ens farà donar per bo tot el nostre "sacrifici", les poques hores de dormir, els desplaçaments que no hi contàvem, les estones que ens tocarà assajar fins que el bon criteri del nostre director ens digui prou.
I després a continuar estudiant, perquè la propera vegada que estiguem preparats per tornar a estrenar, siguem capaços de gaudir, tots plegats, i ser escollits un altre vagada per formar part de un nou FITAG.



                                 
   

divendres, 3 de gener de 2014


Tornem a celebrar NADAL

La bona veritat és que no ens varem fer pregar gens quan en Victor ( a ell li agrada més el seu nom de batalla) ens va proposar tornar a llegir el Poema de Nadal de Josep Mª de Segarra.
Poques variacions, amb franquesa, però intencionalment parlant, ell en Victor, ens va canviar les lectures.
M'explico, les veus no eren las mateixes que anaven llegint els diferents paràgrafs, del any passat. Per tant la possible interpretació de cadascú, li va donar un altra melodia.
I com sempre els que de veritat els hi han sabut donar tota la dolçor que la lectura es mereix son " els nois de la banda de música". Sense ells la nostre versió seria un altre cosa. N'estem completament convençuts.
Gracies i fins el Nadal vinent. 

dimarts, 3 de desembre de 2013

Que complicat trobar una escenari.

Fins quan deixarem de tenir tants problemes per poder trobar un escenari on representar l'obra que durant tant de temps em estat estudiant.
Com podeu imaginar, no som nosaltres sols els que ens trobem amb tantes dificultats. Som una gran família de " teatreros amateurs" que estem en aquesta situació una mica desesperant.
Aquesta setmana passada varem tenir la sort de poder actuar al CC de Sant Narcís.
L'obra va agradar moltíssim i la nostre actuació també. Tot varen ser felicitacions, però fins quant...?
Després d'un any i mig d'estudi i gracies a la bona tasca del nostre estimat Victor Petit hem pogut demostrar del què som capaços.
Fins quan no tornarem a trepitjar un escenari...?  

dimecres, 9 d’octubre de 2013

SENSE PIETAT

El dia 30 de maig, a " l 'Espai La Caixa" de Girona, dins l'obra social, la companyia de teatre amateur PLUS 65, sota la direcció de Victor Petit i amb el següent repartiment: Motse Cabarrocas, Josefina Espinosa, Josep Mª Busquets, Carme Pellicer, Montserrat Baquero, Pilar Alsina, Carles Sais, Maricreu Ariño, Maite Mont, Mª Carme Jansana, Myriam Arcadi, Diego Calderón, Rosa Nou i Mercè Viñas ( veu en off), totsells amateurs però amb una gran professionalitat.

SENSE PIETAT és una obra que es va fer al cinema " Doce hombres sin piedad". Es desenvolupa al voltant d'una taula i de fons com a decorat la catedral de Girona, molt adient per tenir els jutjats al davant. El tema va de jutjar l'assassinat d'un pare a mans del seu fill. Li clavà una navalla automàtica, causant-li la mort. Reunits els dotze personatges es passa a la votació. Al principi tots estan d'acord que el noi és culpable, sense importar-los que hi ha en joc la vida d'una persona. Uns perquè tenen pressa i altres per motius personals. Però a l'hora de la votació, un vota innocent. Aquest personatge poc a poc fa dubtar els altres i una de les proves principals és una navalla automàtica que se suposa que és única al mercat, però amb gran sorpresa per a tots, el defensor de la innocència, en treu una d'igual.
Aquí comencen molts dubtes amb altres fets que no s'han tingut en copte abans i que fan capgirar el veredicte i al final tots voten innocent.

Al teatre hi varen assistir unes dues-centes persones, van ser dues hores molt curtes gràcies al bon fer dels actors, que el meu entendre, toquen la professionalitat.
El públic els va premiar amb forts aplaudiments.

Josep Pla.  periodista de La Farga.

dilluns, 3 de juny de 2013

L'estrena esperada

Els dubtes ens han acompanyat mesos i mesos. Ni el que tenia que donar-nos confiança, amb el seu guiatge, aconseguia fer-los desaperèixer.
Els dies passaven i nosaltres a cada assaig, sense poder aturar l'indecisió, provocada per una manca de " taules", pot ser...? veiem arribar el dia, experimentant tota classe de recels.
És difícil trobar les paraules exactes per fer entendre les contradiccions que s'apoderaben de tots nosaltres, quan en les trobades puntuals de cada setmana, la retentiva personal fallava, malgrat totes les recomanacions del nostre director.
Com tots sabem, el temps no es pot aturar, per tant a les 6 de la tarda del 30 de maig s'alçava el teló i nosaltres sortíem a escena havent rebut les últimes recomanacions i desitjos de tota mena .
Amb els nostres cinc sentits a flor de pell, varem anar desgranant tot allò que duran tant de temps havíem intentat aprendre amb temor si, però també amb molta il·lusió, pensant que després de tant esforç, valia la pena la darrera empenta.
Aquí queda un petit record de la nostra posada en escena de l'adaptació de l'obra de Reginalt Rose " 12 sense pietat" i que l'hi em dit "Sense pietat".

dilluns, 27 de maig de 2013

Reproducció de la carta enviada al Plus 65 del nostre estimat Xavier Plà

Hola Josep Maria.

Com m'alegra poder-te llegir i saber de vosaltres.
Malauradament no podré a cap funció, doncs estic immers en una ajudantia de direcció que m'ha caigut del cel i estic 24 hores, no tinc un dia lliure fins a finals de juliol. Es una coproducclió de Bitó Produccions i vindrem a Temporada Alta. Ja us avisaré per si volguéssiu i poguéssiu venir. L'obra és diu 'Jo mai' i crec que estarem per Girona al novembre.
De moment ha treballar molt, i molt content per aquesta feina. Fa 2 setemanes que vaig deixar el meu anterior treball i de sobte em van trucar per fer aquesta feina i estic molt content.

Estic molt content que treballeu amb 'Dotze homes sense pietat'. Es una de les primeres obres que vaig veure per la tele amb el José Bódalo i companyia, i em va enamorar, tant el text com les interpretacions. Res a veure amb la versió americana.

Aquests últims mesos he parlat molt de vosaltres i del projecte Plus 65. Vaig intentar engegar una proposta semblant en un centre cívic de barcelona, però de moment sense molt èxit, però ja veurem.

Us desitjo molta merda, com no podria ser d'una altra manera, i quan tingui un momentet de relax, prometo pujar-vos a veure, ni que sigui per fer un cafè i posar-nos al dia.

Una abraçada a tots, i cadascun de vosaltres. Se us enyora i com!

Fins molt aviat.

dijous, 3 de gener de 2013

Novament " El poema de Nadal"

Els llums s'enfosqueixen de mica en mica; aquest és el moment de màxima atenció. La música comença, primer unes notes de piano, després el violí i finalment la flauta; aquesta és la senyal. 
Les nostres veus sonen en mig d'un silenci sepulcral i de mica en mica tota la tendresa, la humilitat i la senzilla, essència del miracle de Nadal, és va apoderant del públic que molt atentament escolta i reviu tota la seva infantesa. 
Moments per tenir present tots els records guardats dins del cor, de quan eren infants.
Cançons de tota la vida..."Què li darem en el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo...?"
En aquell moment màgic, és tan fàcil imaginar-se'l. El fillet de María allà a l'establia dormint entre palles. mentre el món es mou imparable sentint la veu dels àngels anunciant la meravella de les meravelles.
I així sens donar-nos compta, El Poema de Nadal s'acaba.
Les últimes notes de la boniques i recordades tonades de les cançons de Nadal, posen punt i final de la representació.
No més els aplaudiments ens dipositen de nou en el escenari desitjant que el Nadal vinent  puguem tornar-hi.      

divendres, 17 de febrer de 2012

TORNAR A COMENÇAR

Ja és hora de tornar a treballar, tota vegada que ens espera molta feina. En Jesús ens ho explica i ens ho ha tornat ha explicar. 
Com ho hem de fer per tenir uns bons resultats...? Estudiant.
Per ell, no ha estat gens fàcil trobar una obra que intervinguin tants personatges.
El nostre grup està format per 17 actrius i actors, tots amb moltes ganes de participar, per tan, no és fàcil trobar un llibret que reuneixi  unes condicions adaptables a la nostra formació.
Si tots hi posem hores de treball i molta il·lusió, no pot fallar; tindrem bons resultats i el nostra director no quedarà desencantat de la nostra feina.
Ben mirat, és la primera vegada que comencem a treballar plegats. La nostra primera representació, el Poema de Nadal, ens va servir a tots plegats com a prova. 
Ara ve quan el maten...!!!

dimecres, 11 de gener de 2012

Temps per recuperar.


Ja han passat les festes nadalenques. La nostra primera estrena, instruïts per en Jesús (i, no és el del portal de Betlem), ens ha deixat molt satisfets.
Una posta en escena molt acurada, amb música en viu. Tres germans musics, que varen deixar a tots amb la boca oberta i que varen voler acompanyar-nos desinteressadament, això és molt d'agrair i, que indubtablement varen ajudar al èxit assolit.
Dit això, dijous " sant tornem-hi". Esperem començar amb molta empenta un nou projecte, per poder recuperar el temps perdut. 
El Grup Plus 65, té pressa per demostrar tot el que és capaç, una colla de persones de més de 65 anys, que estima molt el teatre.



dimecres, 14 de desembre de 2011

Programa de mà


Ja tenim programa de mà. Allò que diuen...ja falta menys...!


L'EspaiCaixa, molt amables, han editat un programa de mà, que entre altres actuacions, publiquen la nostra.


divendres, 25 de novembre de 2011



ELS ESSAIGS VAN SEGUIN.


Anem configurant, la que serà la nostra propera estrena.
Aquest fet ens omple de molts sentiments, que fa molt de temps no hem sentit.
A part, també hem de demostrar al nostre " flamant profe" que la seva decisió ha estat del tot encertada. Encertada en els dos sentits : amb nosaltres i amb el poema.
Després d'aquesta representació, molt adien per les properes diades de Nadal, en volem més.
I...això, ho hem de demostrar pujant a l'escenari a donar-ho tot.
I després del Poema de Nadal,què...? J.E.

dissabte, 19 de novembre de 2011

Un mati al Galliner.


Els assajos van endavant. Els dies volen i Nadal està a la cantonada.En la fotografia estem en un aula del Galliner, la nostra, la de sempre. Aquí va ser on varem començar aquell projecte ja llunya, embolcallat per la Tanzim i la Pilar.
És veritat que ha plogut molt des de aquells dies i que em passat moments molts bons i moments descoratjadors, però tot allò ja ho hem deixat enrere.
El Plus 65 ha revifat, unes noves mans, les d'en Jesús, ens porten a bon fi i nosaltres tornem ha estar esperançats.