Els llums s'enfosqueixen de mica en mica; aquest és el moment de màxima atenció. La música comença, primer unes notes de piano, després el violí i finalment la flauta; aquesta és la senyal.
Les nostres veus sonen en mig d'un silenci sepulcral i de mica en mica tota la tendresa, la humilitat i la senzilla, essència del miracle de Nadal, és va apoderant del públic que molt atentament escolta i reviu tota la seva infantesa.
Moments per tenir present tots els records guardats dins del cor, de quan eren infants.
Cançons de tota la vida..."Què li darem en el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo...?"
En aquell moment màgic, és tan fàcil imaginar-se'l. El fillet de María allà a l'establia dormint entre palles. mentre el món es mou imparable sentint la veu dels àngels anunciant la meravella de les meravelles.
I així sens donar-nos compta, El Poema de Nadal s'acaba.
Les últimes notes de la boniques i recordades tonades de les cançons de Nadal, posen punt i final de la representació.
No més els aplaudiments ens dipositen de nou en el escenari desitjant que el Nadal vinent puguem tornar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada