"Abuelos y niñeros - N. Correas 10.01.2008
Cuando por la noche caigo en la cama derrengado después de estar todo el día al cuidado de mis nietos, le propongo a mi mujer que hagamos un plante, que nos neguemos a seguir ejerciendo de niñeros.
Ella me responde con la retahíla de siempre: que así somos útiles; que los sueldos de nuestros hijos no dan para tantos pagamentos; que para que los cuide un extraño mejor los cuidamos nosotros, etcétera. Pero lo cierto es que mi mujer está tan cansada y se siente tan esclava como yo.
Tanto es así que el día menos pensado me armo de valor y les digo a mis hijos que, a nuestra edad, lo que queremos es disfrutar de los nietos, no criarlos. Es injusto tener esa responsabilidad."
Evidentment em va venir al cap ràpidament, l'acció de carrer que vam fer el més passat, "Els Cangurs". D'entrada vaig pensar que no anem tant malament, doncs amb el Plsu 65 estem parlant de temes que estant en plena actualitat. Però també vaig pensar que com sempre, la realitat supera la ficció. I precisament per això, quan volem explicar "realitats" a partir d'una ficció (o sigui, fer teatre) segurament és millor allunyar-se'n, és a dir, no intentar "imitar" la realitat, doncs sempre superarà la ficció, o potser intentar evidenciar la ficció o sigui fer evident que estem "imitant" la realitat. Dit d'una altra manera, ensenyar a tothom que estem fent teatre. Només ho dic, per què potser cal plantejar-se seriosament i d'una vegada per totes, que el teatre no és un fidel espill de la realitat, sinó un espill còncau o convex, segons qui el miri, segons qui el faci.
Seguim!
