Que complicat trobar una escenari.

Fins quan deixarem de tenir tants problemes per poder trobar un escenari on representar l'obra que durant tant de temps em estat estudiant.

Com podeu imaginar, no som nosaltres sols els que ens trobem amb tantes dificultats. Som una gran família de " teatreros amateurs" que estem en aquesta situació una mica desesperant.

Aquesta setmana passada varem tenir la sort de poder actuar al CC de Sant Narcís.

L'obra va agradar moltíssim i la nostre actuació també. Tot varen ser felicitacions, però fins quant...?

Després d'un any i mig d'estudi i gracies a la bona tasca del nostre estimat Victor Petit hem pogut demostrar del què som capaços.

Fins quan no tornarem a trepitjar un escenari...?  

SENSE PIETAT

El dia 30 de maig, a " l 'Espai La Caixa" de Girona, dins l'obra social, la companyia de teatre amateur PLUS 65, sota la direcció de Victor Petit i amb el següent repartiment: Motse Cabarrocas, Josefina Espinosa, Josep Mª Busquets, Carme Pellicer, Montserrat Baquero, Pilar Alsina, Carles Sais, Maricreu Ariño, Maite Mont, Mª Carme Jansana, Myriam Arcadi, Diego Calderón, Rosa Nou i Mercè Viñas ( veu en off), totsells amateurs però amb una gran professionalitat.

SENSE PIETAT és una obra que es va fer al cinema " Doce hombres sin piedad". Es desenvolupa al voltant d'una taula i de fons com a decorat la catedral de Girona, molt adient per tenir els jutjats al davant. El tema va de jutjar l'assassinat d'un pare a mans del seu fill. Li clavà una navalla automàtica, causant-li la mort. Reunits els dotze personatges es passa a la votació. Al principi tots estan d'acord que el noi és culpable, sense importar-los que hi ha en joc la vida d'una persona. Uns perquè tenen pressa i altres per motius personals. Però a l'hora de la votació, un vota innocent. Aquest personatge poc a poc fa dubtar els altres i una de les proves principals és una navalla automàtica que se suposa que és única al mercat, però amb gran sorpresa per a tots, el defensor de la innocència, en treu una d'igual.
Aquí comencen molts dubtes amb altres fets que no s'han tingut en copte abans i que fan capgirar el veredicte i al final tots voten innocent.

Al teatre hi varen assistir unes dues-centes persones, van ser dues hores molt curtes gràcies al bon fer dels actors, que el meu entendre, toquen la professionalitat.
El públic els va premiar amb forts aplaudiments.

Josep Pla.  periodista de La Farga.

L'estrena esperada

Els dubtes ens han acompanyat mesos i mesos. Ni el que tenia que donar-nos confiança, amb el seu guiatge, aconseguia fer-los desaperèixer.
Els dies passaven i nosaltres a cada assaig, sense poder aturar l'indecisió, provocada per una manca de " taules", pot ser...? veiem arribar el dia, experimentant tota classe de recels.
És difícil trobar les paraules exactes per fer entendre les contradiccions que s'apoderaben de tots nosaltres, quan en les trobades puntuals de cada setmana, la retentiva personal fallava, malgrat totes les recomanacions del nostre director.
Com tots sabem, el temps no es pot aturar, per tant a les 6 de la tarda del 30 de maig s'alçava el teló i nosaltres sortíem a escena havent rebut les últimes recomanacions i desitjos de tota mena .
Amb els nostres cinc sentits a flor de pell, varem anar desgranant tot allò que duran tant de temps havíem intentat aprendre amb temor si, però també amb molta il·lusió, pensant que després de tant esforç, valia la pena la darrera empenta.

Aquí queda un petit record de la nostra posada en escena de l'adaptació de l'obra de Reginalt Rose " 12 sense pietat" i que l'hi em dit "Sense pietat".

Reproducció de la carta enviada al Plus 65 del nostre estimat Xavier Plà

Hola Josep Maria.

Com m'alegra poder-te llegir i saber de vosaltres.

Malauradament no podré a cap funció, doncs estic immers en una ajudantia de direcció que m'ha caigut del cel i estic 24 hores, no tinc un dia lliure fins a finals de juliol. Es una coproducclió de Bitó Produccions i vindrem a Temporada Alta. Ja us avisaré per si volguéssiu i poguéssiu venir. L'obra és diu 'Jo mai' i crec que estarem per Girona al novembre.

De moment ha treballar molt, i molt content per aquesta feina. Fa 2 setemanes que vaig deixar el meu anterior treball i de sobte em van trucar per fer aquesta feina i estic molt content.

Estic molt content que treballeu amb 'Dotze homes sense pietat'. Es una de les primeres obres que vaig veure per la tele amb el José Bódalo i companyia, i em va enamorar, tant el text com les interpretacions. Res a veure amb la versió americana.

Aquests últims mesos he parlat molt de vosaltres i del projecte Plus 65. Vaig intentar engegar una proposta semblant en un centre cívic de barcelona, però de moment sense molt èxit, però ja veurem.

Us desitjo molta merda, com no podria ser d'una altra manera, i quan tingui un momentet de relax, prometo pujar-vos a veure, ni que sigui per fer un cafè i posar-nos al dia.

Una abraçada a tots, i cadascun de vosaltres. Se us enyora i com!

Fins molt aviat.

Novament " El poema de Nadal"

Els llums s'enfosqueixen de mica en mica; aquest és el moment de màxima atenció. La música comença, primer unes notes de piano, després el violí i finalment la flauta; aquesta és la senyal. 

Les nostres veus sonen en mig d'un silenci sepulcral i de mica en mica tota la tendresa, la humilitat i la senzilla, essència del miracle de Nadal, és va apoderant del públic que molt atentament escolta i reviu tota la seva infantesa. 

Moments per tenir present tots els records guardats dins del cor, de quan eren infants.

Cançons de tota la vida..."Què li darem en el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo...?"

En aquell moment màgic, és tan fàcil imaginar-se'l. El fillet de María allà a l'establia dormint entre palles. mentre el món es mou imparable sentint la veu dels àngels anunciant la meravella de les meravelles.

I així sens donar-nos compta, El Poema de Nadal s'acaba.

Les últimes notes de la boniques i recordades tonades de les cançons de Nadal, posen punt i final de la representació.

No més els aplaudiments ens dipositen de nou en el escenari desitjant que el Nadal vinent  puguem tornar-hi.