SENSE PIETAT

El dia 30 de maig, a " l 'Espai La Caixa" de Girona, dins l'obra social, la companyia de teatre amateur PLUS 65, sota la direcció de Victor Petit i amb el següent repartiment: Motse Cabarrocas, Josefina Espinosa, Josep Mª Busquets, Carme Pellicer, Montserrat Baquero, Pilar Alsina, Carles Sais, Maricreu Ariño, Maite Mont, Mª Carme Jansana, Myriam Arcadi, Diego Calderón, Rosa Nou i Mercè Viñas ( veu en off), totsells amateurs però amb una gran professionalitat.

SENSE PIETAT és una obra que es va fer al cinema " Doce hombres sin piedad". Es desenvolupa al voltant d'una taula i de fons com a decorat la catedral de Girona, molt adient per tenir els jutjats al davant. El tema va de jutjar l'assassinat d'un pare a mans del seu fill. Li clavà una navalla automàtica, causant-li la mort. Reunits els dotze personatges es passa a la votació. Al principi tots estan d'acord que el noi és culpable, sense importar-los que hi ha en joc la vida d'una persona. Uns perquè tenen pressa i altres per motius personals. Però a l'hora de la votació, un vota innocent. Aquest personatge poc a poc fa dubtar els altres i una de les proves principals és una navalla automàtica que se suposa que és única al mercat, però amb gran sorpresa per a tots, el defensor de la innocència, en treu una d'igual.
Aquí comencen molts dubtes amb altres fets que no s'han tingut en copte abans i que fan capgirar el veredicte i al final tots voten innocent.

Al teatre hi varen assistir unes dues-centes persones, van ser dues hores molt curtes gràcies al bon fer dels actors, que el meu entendre, toquen la professionalitat.
El públic els va premiar amb forts aplaudiments.

Josep Pla.  periodista de La Farga.

L'estrena esperada

Els dubtes ens han acompanyat mesos i mesos. Ni el que tenia que donar-nos confiança, amb el seu guiatge, aconseguia fer-los desaperèixer.
Els dies passaven i nosaltres a cada assaig, sense poder aturar l'indecisió, provocada per una manca de " taules", pot ser...? veiem arribar el dia, experimentant tota classe de recels.
És difícil trobar les paraules exactes per fer entendre les contradiccions que s'apoderaben de tots nosaltres, quan en les trobades puntuals de cada setmana, la retentiva personal fallava, malgrat totes les recomanacions del nostre director.
Com tots sabem, el temps no es pot aturar, per tant a les 6 de la tarda del 30 de maig s'alçava el teló i nosaltres sortíem a escena havent rebut les últimes recomanacions i desitjos de tota mena .
Amb els nostres cinc sentits a flor de pell, varem anar desgranant tot allò que duran tant de temps havíem intentat aprendre amb temor si, però també amb molta il·lusió, pensant que després de tant esforç, valia la pena la darrera empenta.

Aquí queda un petit record de la nostra posada en escena de l'adaptació de l'obra de Reginalt Rose " 12 sense pietat" i que l'hi em dit "Sense pietat".

Reproducció de la carta enviada al Plus 65 del nostre estimat Xavier Plà

Hola Josep Maria.

Com m'alegra poder-te llegir i saber de vosaltres.

Malauradament no podré a cap funció, doncs estic immers en una ajudantia de direcció que m'ha caigut del cel i estic 24 hores, no tinc un dia lliure fins a finals de juliol. Es una coproducclió de Bitó Produccions i vindrem a Temporada Alta. Ja us avisaré per si volguéssiu i poguéssiu venir. L'obra és diu 'Jo mai' i crec que estarem per Girona al novembre.

De moment ha treballar molt, i molt content per aquesta feina. Fa 2 setemanes que vaig deixar el meu anterior treball i de sobte em van trucar per fer aquesta feina i estic molt content.

Estic molt content que treballeu amb 'Dotze homes sense pietat'. Es una de les primeres obres que vaig veure per la tele amb el José Bódalo i companyia, i em va enamorar, tant el text com les interpretacions. Res a veure amb la versió americana.

Aquests últims mesos he parlat molt de vosaltres i del projecte Plus 65. Vaig intentar engegar una proposta semblant en un centre cívic de barcelona, però de moment sense molt èxit, però ja veurem.

Us desitjo molta merda, com no podria ser d'una altra manera, i quan tingui un momentet de relax, prometo pujar-vos a veure, ni que sigui per fer un cafè i posar-nos al dia.

Una abraçada a tots, i cadascun de vosaltres. Se us enyora i com!

Fins molt aviat.

Novament " El poema de Nadal"

Els llums s'enfosqueixen de mica en mica; aquest és el moment de màxima atenció. La música comença, primer unes notes de piano, després el violí i finalment la flauta; aquesta és la senyal. 

Les nostres veus sonen en mig d'un silenci sepulcral i de mica en mica tota la tendresa, la humilitat i la senzilla, essència del miracle de Nadal, és va apoderant del públic que molt atentament escolta i reviu tota la seva infantesa. 

Moments per tenir present tots els records guardats dins del cor, de quan eren infants.

Cançons de tota la vida..."Què li darem en el Noi de la Mare, què li darem que li sàpiga bo...?"

En aquell moment màgic, és tan fàcil imaginar-se'l. El fillet de María allà a l'establia dormint entre palles. mentre el món es mou imparable sentint la veu dels àngels anunciant la meravella de les meravelles.

I així sens donar-nos compta, El Poema de Nadal s'acaba.

Les últimes notes de la boniques i recordades tonades de les cançons de Nadal, posen punt i final de la representació.

No més els aplaudiments ens dipositen de nou en el escenari desitjant que el Nadal vinent  puguem tornar-hi.      

TORNAR A COMENÇAR

Ja és hora de tornar a treballar, tota vegada que ens espera molta feina. En Jesús ens ho explica i ens ho ha tornat ha explicar. 

Com ho hem de fer per tenir uns bons resultats...? Estudiant.

Per ell, no ha estat gens fàcil trobar una obra que intervinguin tants personatges.

El nostre grup està format per 17 actrius i actors, tots amb moltes ganes de participar, per tan, no és fàcil trobar un llibret que reuneixi  unes condicions adaptables a la nostra formació.

Si tots hi posem hores de treball i molta il·lusió, no pot fallar; tindrem bons resultats i el nostra director no quedarà desencantat de la nostra feina.

Ben mirat, és la primera vegada que comencem a treballar plegats. La nostra primera representació, el Poema de Nadal, ens va servir a tots plegats com a prova. 

Ara ve quan el maten...!!!

Temps per recuperar.


Ja han passat les festes nadalenques. La nostra primera estrena, instruïts per en Jesús (i, no és el del portal de Betlem), ens ha deixat molt satisfets.
Una posta en escena molt acurada, amb música en viu. Tres germans musics, que varen deixar a tots amb la boca oberta i que varen voler acompanyar-nos desinteressadament, això és molt d'agrair i, que indubtablement varen ajudar al èxit assolit.
Dit això, dijous " sant tornem-hi". Esperem començar amb molta empenta un nou projecte, per poder recuperar el temps perdut. 
El Grup Plus 65, té pressa per demostrar tot el que és capaç, una colla de persones de més de 65 anys, que estima molt el teatre.

Programa de mà

Ja tenim programa de mà. Allò que diuen...ja falta menys...!

L'EspaiCaixa, molt amables, han editat un programa de mà, que entre altres actuacions, publiquen la nostra.

ELS ESSAIGS VAN SEGUIN.

Anem configurant, la que serà la nostra propera estrena.

Aquest fet ens omple de molts sentiments, que fa molt de temps no hem sentit.

A part, també hem de demostrar al nostre " flamant profe" que la seva decisió ha estat del tot encertada. Encertada en els dos sentits : amb nosaltres i amb el poema.

Després d'aquesta representació, molt adien per les properes diades de Nadal, en volem més.

I...això, ho hem de demostrar pujant a l'escenari a donar-ho tot.

I després del Poema de Nadal,què...? J.E.

Un mati al Galliner.

Els assajos van endavant. Els dies volen i Nadal està a la cantonada.En la fotografia estem en un aula del Galliner, la nostra, la de sempre. Aquí va ser on varem començar aquell projecte ja llunya, embolcallat per la Tanzim i la Pilar.

És veritat que ha plogut molt des de aquells dies i que em passat moments molts bons i moments descoratjadors, però tot allò ja ho hem deixat enrere.

El Plus 65 ha revifat, unes noves mans, les d'en Jesús, ens porten a bon fi i nosaltres tornem ha estar esperançats.
 

Gràcies Xavier.

Doncs si, tu ho has dit estimat Xavier...massa temps !

Però el temps ensenya ( si vols aprendre ) i nosaltres, penso que tots estem d'acord, volem fer-ho.. Després de molts pals a la roda, ara sembla que hem pujat al tren que ens durà a una estació plena de oportunitats per aquest grup de teatre amateur, que només vol pujar a l'escenari i gaudir amb la complicitat del públic.

Gracies Xavier per el teu comentari...Això vol dir que penses amb nosaltres i t'ho agraïm.

Amb ganes de fer coses.

Doncs si... ens hem independitzat i, és per això que ens ha costat molt esforç estar allà on som.

Amb moltes ganes i la col.laboració dels companys amb més experiència, tornarem a pujar a un escenari i tornarem a fer gaudir a un públic, que quan ens venia a veure ens aplaudia amb ganes i ens deia, " Nois endavant, que ho feu molt be "....!

Ens toca assajar a marxes forçades, que diuen, però per Nadal, ens veureu i us emocionareu amb nosaltres, què és el que volem...

Fotos de les representacions de
Percentatges
al saló de descans del Teatre Municipal de Girona, els dies 14 i 15 de maig

PERCENTATGES

Estrenem nova obra de teatre.

divendres, 14 de maig de 2010 a les nou del vespre
dissabte, 15 de maig de 2010 a les set de la tarda

Saló de descans del Teatre Municipal de Girona

PERCENTATGES

Article de la M.C.

L'altre dia vaig xerrar una estona amb la M.C.
M'ha fet arribar una entrevista que li van fer.
Us la penjo per tal de què la pugueu llegir.

Una abraçada.


Cliqueu a sobre la imatge per fer-la més gran.

Felicitats i Bona sort

L'altre dia vaig rebre una trucada de la M.C i el D.C. Ahir un mail de la J.E. Tan la trucada com el mail hem deien el mateix: dimarts 2 de Febrer se us ha convocat al Galliner per una reunió on, en un principi, se us comunicarà que l'activitat del projecte Plus 65 torna a iniciar-se.

Heu hagut d'esperar molt temps, sis mesos, més o menys per aconseguir allò que desitjàveu, i disculpeu-me que m'apunti al vostre desig, i que jo també desitjava.

Heu treballat, amb le eines que teniu per tal de tornar a tenir un lloc, un espai-temps, per fer teatre. Alguns de vosaltres ja el teniu, però desitjàveu aquest lloc especial que ha estat i que tot apunta que serà, el Plus 65.

Només dir-vos que m'agradaria que tornessiu a començar el curs tal com ho vareu fer amb la T.T. i tal com ho vau fer amb mi, és a dir, amb la ilusió a flor de pell i amb aquestes ganes d'aprendre que sempre heu tingut. Només us demano, si és que ho puc fer, que tingueu un xic de paciència amb la nova directora. No sé pas quí és, però ja sabem que tots els començaments son difícils: us heu d'acostumar a ella i ella s'ha d'acostumar a vosaltres.

Crec que aquest serà el meu últim post al blog. Un cop hem comuniquin des del Galliner que teniu nova directora i que torna a començar l'activitat, donaré a la seva directora i al Galliner el blog i la pàgina web, no tindrà massa sentit que jo continuï gestionant-lo.

És per això que aprofito per acomiadar-me. Ja ho vaig fer a la carta que us vaig escriure, aquest cop però és diferent, l'objectiu és un altre. Simplement vull desitjar-vos molta sort en aquesta nova etapa. Simplement vull que torneu a fer teatre com vosaltres desitjeu.

Bona sort companys i fins aviat.

Algú sap alguna cosa?

Molt bones, companys.
Ja ha arribat el gener, de fet ja s'està acabant i estem a les portes del febrer.
Les últimes notícies que vaig tenir del futur del Plus 65 són del desembre de l'any passat.
Només us escrivia per si algú de vosaltres sabia alguna cosa al respecte, doncs m'estranya (això és un dir) que encara no sapigueu res.

En fin, pilarín, seguirem esperant.

Aquest final només pot tenir un final feliç, només ha de tenir un final feliç, només tindrà un final feliç i sembla que serà aviat, molt aviat.

Seguiu

Fa uns dies en D.C i la M.C. em van informar de les bones noves.
M'alegro molt i només us escric per desitjar-vos que el més aviat possible torneu a la vostra activitat. I si pot ser a Gener, millor que millor.
Sembla que el malson comença a tenir un final. De totes maneres "no diguis blat, sinó el tens al sac i ben lligat". Assegureu-vos el aviat possible de tenir-ho al sac i lligat.
Ànims.

Aquest final només pot tenir un final feliç, només ha de tenir un final feliç, només tindrà un final feliç i sembla que serà aviat.

Més i més fotos d'ELECTROJOC

Molt bones amics.
Us escric perquè he rebut noves fotos d'Electrojoc que me les ha enviat el J.F. Us convido a que visiteu la web i a veure que us semblen.
També m'han informat del dinar que vau tenir amb la M.A. i la P.P. M'alegro molt que estigueu fent tot el què pugueu. És el camí, és la manera, crec que aneu bé. M'alegro molt per tots. M'alegraria més que tinguéssiu/tinguéssim una solució ràpida, avui, ara, sobre la taula. Això ja sabem que no és així però crec que no hem de defallir i continuar al peu del canó. És cert que parlar des de la distància és fàcil però sabeu que qualsevol cosa que necessiteu podeu comptar amb mi.
Res més estupendos, una abraçada a tots. I a veure si la pròxima vegada que sé de vosaltres és per anunciar-me que repreneu les classes i el projecte.

Aquest final només pot tenir un final feliç, només ha de tenir un final feliç, només tindrà un final feliç.

Us enyoro

L'altre dia la J.E. em va fer arribar el vídeo de l'escenificació d'ELECTROJOC.
No vaig escriure res després de veure el vídeo, he preferit esperar uns dies. Em va agafar un atac de nostàlgia i enyor considerable. Vaig pensar que era millor deixar passar l'emoció i escriure des de la reflexió.
Val a dir que confirmo el que vaig dir un dia, que és un bon treball d'interpretació, sobretot pel que fa a la mímica i el gest. De fet repasso tal com vau començar a Tres Cops Immortal i crec que hi hagut un millora considerable. Des d'aquí, felicitats. Us faria una crítica més extensa, una crítica un per un, reconeixeria alguns errors meus... però tot això no crec que tingui molt sentit fer-ho per mail o publicar-ho al blog. I és aquí quan el meu atac de nostàlgia i enyor es transforma en un atac de ràbia, petitet però ràbia. Ràbia perquè no podré veure el vídeo de l'espectacle amb vosaltres; ràbia perquè no podrem treballar per corregir-lo; ràbia perquè no puc continuar el projecte que vam començar ara fa uns anys; ràbia perquè no podem començar un altre peça teatral amb vosaltres i ràbia perquè veig que ni jo, ni ningú en començarem cap de moment, almenys que jo sàpiga doncs la situació està aturada.
Sincerament companys, no entenc que està passant i m'agradaria poder entendre-ho, per mi i per vosaltres. Només desitjo una cosa i es que pugueu començar el més aviat possible les classes i que aquests mesos siguin només un malson que ja es va acabar.

Una abraçada a tots.

Aquest final només ha de ser, només ha de tenir un final feliç

Fotos del dinar de comiat

En J.F. m'ha fet arribar unes fotos del dinar comiat.

Aquí les teniu.

Fotos: J.F.

Aquest final només pot tenir un final feliç