Us enyoro

L'altre dia la J.E. em va fer arribar el vídeo de l'escenificació d'ELECTROJOC.
No vaig escriure res després de veure el vídeo, he preferit esperar uns dies. Em va agafar un atac de nostàlgia i enyor considerable. Vaig pensar que era millor deixar passar l'emoció i escriure des de la reflexió.
Val a dir que confirmo el que vaig dir un dia, que és un bon treball d'interpretació, sobretot pel que fa a la mímica i el gest. De fet repasso tal com vau començar a Tres Cops Immortal i crec que hi hagut un millora considerable. Des d'aquí, felicitats. Us faria una crítica més extensa, una crítica un per un, reconeixeria alguns errors meus... però tot això no crec que tingui molt sentit fer-ho per mail o publicar-ho al blog. I és aquí quan el meu atac de nostàlgia i enyor es transforma en un atac de ràbia, petitet però ràbia. Ràbia perquè no podré veure el vídeo de l'espectacle amb vosaltres; ràbia perquè no podrem treballar per corregir-lo; ràbia perquè no puc continuar el projecte que vam començar ara fa uns anys; ràbia perquè no podem començar un altre peça teatral amb vosaltres i ràbia perquè veig que ni jo, ni ningú en començarem cap de moment, almenys que jo sàpiga doncs la situació està aturada.
Sincerament companys, no entenc que està passant i m'agradaria poder entendre-ho, per mi i per vosaltres. Només desitjo una cosa i es que pugueu començar el més aviat possible les classes i que aquests mesos siguin només un malson que ja es va acabar.

Una abraçada a tots.

Aquest final només ha de ser, només ha de tenir un final feliç