dilluns, 8 de desembre del 2008

Seguiu

Fa uns dies en D.C i la M.C. em van informar de les bones noves.
M'alegro molt i només us escric per desitjar-vos que el més aviat possible torneu a la vostra activitat. I si pot ser a Gener, millor que millor.
Sembla que el malson comença a tenir un final. De totes maneres "no diguis blat, sinó el tens al sac i ben lligat". Assegureu-vos el aviat possible de tenir-ho al sac i lligat.
Ànims.

Aquest final només pot tenir un final feliç, només ha de tenir un final feliç, només tindrà un final feliç i sembla que serà aviat.

dimarts, 25 de novembre del 2008

Més i més fotos d'ELECTROJOC

Molt bones amics.
Us escric perquè he rebut noves fotos d'Electrojoc que me les ha enviat el J.F. Us convido a que visiteu la web i a veure que us semblen.
També m'han informat del dinar que vau tenir amb la M.A. i la P.P. M'alegro molt que estigueu fent tot el què pugueu. És el camí, és la manera, crec que aneu bé. M'alegro molt per tots. M'alegraria més que tinguéssiu/tinguéssim una solució ràpida, avui, ara, sobre la taula. Això ja sabem que no és així però crec que no hem de defallir i continuar al peu del canó. És cert que parlar des de la distància és fàcil però sabeu que qualsevol cosa que necessiteu podeu comptar amb mi.
Res més estupendos, una abraçada a tots. I a veure si la pròxima vegada que sé de vosaltres és per anunciar-me que repreneu les classes i el projecte.

Aquest final només pot tenir un final feliç, només ha de tenir un final feliç, només tindrà un final feliç.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Us enyoro

L'altre dia la J.E. em va fer arribar el vídeo de l'escenificació d'ELECTROJOC.
No vaig escriure res després de veure el vídeo, he preferit esperar uns dies. Em va agafar un atac de nostàlgia i enyor considerable. Vaig pensar que era millor deixar passar l'emoció i escriure des de la reflexió.
Val a dir que confirmo el que vaig dir un dia, que és un bon treball d'interpretació, sobretot pel que fa a la mímica i el gest. De fet repasso tal com vau començar a Tres Cops Immortal i crec que hi hagut un millora considerable. Des d'aquí, felicitats. Us faria una crítica més extensa, una crítica un per un, reconeixeria alguns errors meus... però tot això no crec que tingui molt sentit fer-ho per mail o publicar-ho al blog. I és aquí quan el meu atac de nostàlgia i enyor es transforma en un atac de ràbia, petitet però ràbia. Ràbia perquè no podré veure el vídeo de l'espectacle amb vosaltres; ràbia perquè no podrem treballar per corregir-lo; ràbia perquè no puc continuar el projecte que vam començar ara fa uns anys; ràbia perquè no podem començar un altre peça teatral amb vosaltres i ràbia perquè veig que ni jo, ni ningú en començarem cap de moment, almenys que jo sàpiga doncs la situació està aturada.
Sincerament companys, no entenc que està passant i m'agradaria poder entendre-ho, per mi i per vosaltres. Només desitjo una cosa i es que pugueu començar el més aviat possible les classes i que aquests mesos siguin només un malson que ja es va acabar.

Una abraçada a tots.

Aquest final només ha de ser, només ha de tenir un final feliç

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Fotos del dinar de comiat

En J.F. m'ha fet arribar unes fotos del dinar comiat.
Aquí les teniu.

Fotos: J.F.

Aquest final només pot tenir un final feliç

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Més fotos d'Electrojoc

Hola companyers.

Publico una foto de l'espectacle Electrojoc que m'ha fet arribat el J.F., company de la P.A. Aprofito com sempre per demanar-vos-en més. Tot el que hem feu arribar ho publicaré.
Una abraçada.

Foto: J. F.

Aquest final només pot tenir un final feliç

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Reportatge Entre Mayores

La J. E. m'ha fet arribar el reportatge que la revista Entre Mayores ens va fer a finals d'estiu. Per tal de que el pugueu llegir el publico aquí i també a la pàgina web.

PODEU FER MÉS GRAN LA IMATGE FENT CLIC A SOBRE D'ELLA.


Aquest final només pot tenir un final feliç

dijous, 9 d’octubre del 2008

Noves fotos d'Electrojoc

La J.E. m'ha fet arribar un parell de fotos d'Electrojoc.
Les he pujat a la web i també us les deixo aquí al blog.
Us animo a enviar-me més fotos i poder enxamplar l'àlbum de l'espectacle.
Una abraçada.
Fotos: David Julià

Aquest final només pot tenir un final feliç

dissabte, 27 de setembre del 2008

Fotos ELECTROJOC

Molt bones.

Us escric perquè m'agradaria actualitzar la pàgina web del Plus 65. És per això que necessitaria fotos d'ELECTROJOC. Ara per ara només en tenim dues de penjades a la web. Per tant si algú de vosaltres té fotos de l'espectacle i qui diu fotos algun altre document que faci referència a l'espectacle ELECTROJOC, si us plau feu-m'ho arribar i jo jo publicaré a la web.

Una abraçada.

Aquest final només pot ser un final feliç.

dijous, 25 de setembre del 2008

Notícies

Molt bones companys.

He rebut notícies de El Galliner. D'entrada m'han comunicat que us han trucat i que us han dit que el Projecte no es pot iniciar de moment perquè no hi ha el finançament adequat. De totes maneres estan esperant resposta d'una entitat i quan sàpiguen alguna cosa us ho diran. Només us vull dir que no defalliu, que tingueu paciència, que espereu perquè una cosa com el Plus 65 no és pot perdre d'aquesta manera.

D'altra banda també comunicar-vos que a l'escol·la han rebut un número de la revista Entre Mayores, que em van fer una entrevista. Ens han publicat un reportatge de dues pàgines, que jo encara no he vist, però que vosaltres podeu veure si aneu al Galliner i la demaneu. No us la deixaran emportar, però si consultar.
M'han dit també que m'escanejaran les dues pàgines i me les faran arribar. Quan les tingui les publicaré a la pàgina web i també en aquest blog.

Ànim companys! Això només pot tenir un final feliç.

Records a tothom.

divendres, 25 de juliol del 2008

Més de "Tres dias con la familia"

Molt bones companys.

Només us escric per informar-vos que la productora de "Tres dias con la familia" han trucat a la J.E. per interpretar un personatge. Per tant ja son tres membres del Plus 65 que intervindran a la producció. Com això continuï així, fins i tot a mi em trucaran.

Us deixo les primeres notícies de la pel·lícula.

http://www.filasiete.com/noticias/news_item.2008-07-17.1970072450

http://www.cineando.com/cine-espanol/comienza-el-rodaje-de-tres-dias-con-la-familia/

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2938882

http://www.europapress.es/cultura/noticia-mar-coll-inicia-rodaje-primera-pelicula-directora-tres-dias-familia-20080716121151.html

Una abraçada i molta sort en el rodatge per tots tres.

dimarts, 15 de juliol del 2008

ELECTROJOC - Fotos i video

Hola.

Aprofito per dir-vos que El Galliner ja té les fotos i el vídeo d'ELECTROJOC.
Si algú en compra alguna o en té d'algun amic o familiar que va venir a veure l'obra, feu-me-les arribar que les publicaré a la web.

Gràcies.

Reportatge Entre Mayores



Tal com us vaig anunciar fa dies el diari Entre Mayores de Vigo hem va fer una entrevista telefònica i els hi vaig enviar fotos de les actuacions del Plus 65. Finalment no és un diari electrònic, com jo pensava, sinó un diari en paper.
He parlat amb ells i a partir de Setembre, aproximadament, rebrem un parell d'exemplars a el Galliner. A partir de Setembre si voleu passar-hi podeu llegir el reportatge i de passada hem feu un truc i m'ho comenteu.

Salut i bon estiu.

Figuració a "Tres dias amb família"

Bon estiu, guapos.
Us faig arribar una figuració no renumerada per aquell qui l'interessi, que m'ha fet arribar el Galliner. Si algú l'interessa que m'ho faci saber i li passo el contacte.

Hola!!!

Estem buscant figurants per una peli que es diu "3 dies amb la familia" que es roda entre Barcelona y Girona. La peli tracta del enterrament d'un home molt important a Barcelona y Girona i els tres dies en que la familia prepara la misa i l'enterrament en general.

La seqència de la misa es fa a l'esglesia de Sant Fèlix, a Girona i necesitem gent amb ganes i que li agradi el cinema perque vingui i surti com a figurants. Jo crec que es una bona oportunitat per coneixer un rodatge desde dins.

El rodatge seria els dies 22 i 24 de Juliol, es roda durant 12 hores al dia parant 1 per dinar i 1/4 d'hora per un estrepà (el dinar i l'entrepà ho cobreix la productora). No hi ha remuneració económica amb diners en efectiu, sino un obsequi com agraïment pero haver participat a la producció.

Espero que la gent s'animi!!!!

dimarts, 8 de juliol del 2008

COMENTARI

Començaré recordant el dia que el nostre Director ens explicà que havia obert un blog a la xarxa, perquè servís per un mutu intercanvi d'idees i comunicats.

Em va semblar molt bé. Era una curiositat nova que m'enganxava i m'hi vaig arrapar tot seguit.

Era bonic llegir el resum de les classes. El seu estil característic em feia gràcia i ajudava a tenir més interès per el treball.

Tal com anaven les coses, resultava una mica difícil veure clar que algun dia es pogués posar tot en escena; però fent i desfent (com qui teixeix una bufanda), va anar prenent cos l'obra.

El 26 de juny surt al blog l'opinió d'en Xavier sobre l'estrena d'"ELECTROJOC". És molt agradable llegir tots els detalls que esmenta. La seva comunicació amb nosaltres abans de començar l'actuació i tot el sentit que hi transmet, trobo que és el resum d'una posta en escena treballada fins a l'últim punt; i tot això va donar com a resultat una estimable actuació.

I el reconeixement d'en Xavier vers en Francesc Sala és un sentiment que compartim tots els que vam actuar en la representació, ja que va ser el nervi central que va anar lligant totes les escenes (o "tracs"). Som tots els que et diem una vegada més: GRÀCIES, FRANCESC! I desitjaríem molt de poder participar tots plegats: Xavier, Francesc i actors, en la visió del vídeo que creiem que s'ha realitzat.

Després de tot això, Xavier, només queda fer una referència a la carta de comiat que ens has dedicat. Voldria dir moltes coses, però em quedo amb el cor una mica encongit. Tu ja ens ho dius tot: i el que ens desitges, de poder continuar i tornar-nos a trobar en un teatre, nosaltres a l'escenari i tu al pati de butaques per aplaudir-nos com un espectador més, és la mostra del gran afecte que tens per el 65 Plus. Estigues segur que aquest és el sentiment de tot el grup. Però si aquest desig no pot arribar a terme, la bona amistat i el goig que hem compartit, quedarà per sempre com el millor record.

PILAR ALSINA

dimecres, 2 de juliol del 2008

Carta als actors

Aquesta és una carta d’agraïment i de comiat.

Us vull donar les gràcies per confiar en mi plenament aquests quatre anys. Sense vosaltres aquest projecte no seria el què és, no hauria arribat on ho ha fet. Ho he dit moltes vegades i ho torno a dir. Crec sincerament que el que hem fet és una cosa important, una cosa gran. Alguns de vosaltres ni tan sols havíeu pujat mai a un escenari. I s’ha de ser valent per fer-ho, i ho heu fet. Heu posat el cor, la passió i l’abnegació i ho heu aconseguit. Felicitats. A aquells que ja sabien el que significava representar una obra de teatre també us he de felicitar. Doncs no hem fet obres convencionals, ja fos per la gramàtica de l’espectacle, ja fos per l’estructura dramàtica o pel meu imaginari que de vegades, fins i tot a mi, em sembla força estrany. I malgrat tot heu estat allí per defensar la feina feta. Felicitats, doncs.

Quatre anys, dues obres de text estrenades, una més inacabada i un parell de peces de carrer. Algú podria dir que podíem haver fet més, jo crec que no, crec que hem fet molt. El Plus té el seu ritme de treball derivat dels processos de creació col·lectius que portem a terme i de la idiosincràsia del propi grup: un grup d’alumnes que volen fer d’actors de tant en tant, que tenen més de 65 anys amb una experiència i tècnica teatrals bastant dispar. Crec que no ho teníem fàcil i tot i així ho hem fet bé. I disculpeu la poca modèstia, però crec que ara és l’hora de reivindicar la feina feta i sobretot posar-la al seu lloc. Hem fet molta feina i l’hem fet bé. Altre cop felicitats, doncs.

Ha estat tot un plaer treballar amb tots vosaltres i podria estar tota una vida parlant de la complicitat recíproca que hem tingut, del què hem aprés, del què hem sentit i del què ha suposat treballar junts. Per què fa a mi, sempre he dit que el Plus 65 ha sigut l’experiència teatral més satisfactòria que he tingut mai. I ara crec que toca tornar-ho a dir. I tot això, gràcies a vosaltres. Gràcies, sincerament.

Tanco una etapa i la tanco content i satisfet. Només tinc un espina clavada i aquesta és la continuïtat del projecte. Només desitjaria que el futur del Plus 65 es decidís aviat i tinguéssiu ràpidament un nou director. Un director amb el què confiéssiu com heu fet amb mi. I que tornéssiu a assajar una altra obra. I que tornéssiu a gaudir com gaudiu dels assajos. I què poguéssiu estrenar l’obra. I que em convidéssiu a l’estrena. I que pogués riure i plorar amb les vostres interpretacions. I què us pogués aplaudir des de platea com un espectador més. I saludar-vos en acabar l’obra. I anar a fer un beure o dinar o sopar. I riure, riure una bona estona al vostre costat.


Amics, m’acomiado de tots vosaltres, però espero tornar-vos a veure ben aviat. I què sigui en un teatre. Vosaltres a dalt i jo a baix.


Moltes gràcies per tot i fins aviat.


xavier pla

dimarts, 1 de juliol del 2008

Aquí teniu la història d'una manca de memòria


Pel director estimat
i companyia teatral
quatre paraules vull dir
amb sentiment amical.

No entenc ben bé com va ser
que una dutxa estudiada
es converteixi de ple
en ruixat de pedregada.

Potser la culpa vingué
de que la setmana aquella
em preparava molt bé,
però la dutxa no la veia.

Sort que amb el companyerisme
i l'abundant il·lusió
vam superar el meu "lapsus"
divertint-nos de debò.

Gràcies, Xavier, de tot,
de la paciència constant.
I que tinguis molta sort,
dia a dia prosperant.

Gràcies, també, Francesc Sala:
et tindrem en el record!
Amb la teva bona cura
ens vas marcar molt bé el nord.

I ara, com a cloenda
d'un curs ben aprofitat
farem tots un "brindis"
dins la millor amistat.

Pilar Alsina

dimecres, 18 de juny del 2008

Encara que tornarem a veure’t, vull donar-te les gràcies, molt especialment per haver-nos fet arribar allà on som. Lletres com les d’en Francesc, les devem molt al nostre mestre.
Ara més que mai es quan tenim que seguir endavant i pensar que tot ho fem per ensenyar arreu, que és i qui som els del Plus 65. Encara que el projecte no sigui teu, encara tens mes mèrit, doncs fer una realitat d'una idea que no es teva, explica quí es i com es un profe que sempre portarem dins del nostre cor Xavier Pla.
Com sempre si et sembla be, et prego que publiquis aquestes lletres.

Gràcies i fins el 25. ......Bona revetlla.


Una abraçada de la Josefina.

divendres, 13 de juny del 2008

ELECTROJOC

El Francesc Sala ens va enviar aquest correu, és per tots vosaltres.

Hola a tots, tant sols us vull agrair la possibilitat de posar el meu granet de sorra en aquest projecte que heu construït, per a mi és un honor sortir a un escenari amb vosaltres, des de el moment que vaig trepitjar la sala on treballeu em vaig sentir particip d'algo molt gran que entre tots heu construït. Les meves més sinceres felicitacions, espero estar a l'alçada de le vostres il·lusions e implicació. Us puc assegurar que ha partir d'ara us heu convertit com actrius i actors en una referència a seguir per a mi.

Moltes gràcies i molts petons.

Francesc

Notícies

Molt bones, companys.

Només us escric per informar-vos que un diari electrònic de Madrid, Entre Mayores, s'ha posat en contacte amb nosaltres per fer un reportatge del Plus 65.
Quan sàpigui alguna cosa més us ho comento.

dimarts, 29 d’abril del 2008

Crònica a Brossalobrossotdebrossat



El passat 26 d’Abril Carles Santos va estrenar al Teatre de Salt (Girona) el seu últim espectacle “Brossalobrossotdebrossat”. Una de les actrius del Plus 65 ha fet la seva particular crònica.

Us la reprodueixo perquè hem sembla interessant.


Como matar a un capellán


3 chicos sentados u-u-u-o-o-o.

Se pasean por el escenario.

Titan con la pistola tiros al público (8 o 10).

Cuelgan de una percha 3 chaquetas y los tres chicos se las ponen: verde, roja y amarilla.

En un gimnasio, preguntas de todo desde el año 1936.

Se cambiaban de sombrero cada 1m. 6 veces cada 1-2 personas.

Con un piano se sienta 1. Le quita y toca el otro.

Se suben encima de él, le quitan un zapato que le arregla, se revuelcan en el suelo los 3.

Esconden el piano todo el tiempo, tiene escaleras, todo muy despacio. El telón era todo negro, apagaron las luces y apareció el telón blanco, 10 minutos, bastidores todo blanco, no hicieron nada y volvieron a poner todo negro.

Se comió un bocadillo envuelto en papel albal sentado en el piano.

No coincidía nada con el título de la obra.


E.R.