Carta als actors

Aquesta és una carta d’agraïment i de comiat.

Us vull donar les gràcies per confiar en mi plenament aquests quatre anys. Sense vosaltres aquest projecte no seria el què és, no hauria arribat on ho ha fet. Ho he dit moltes vegades i ho torno a dir. Crec sincerament que el que hem fet és una cosa important, una cosa gran. Alguns de vosaltres ni tan sols havíeu pujat mai a un escenari. I s’ha de ser valent per fer-ho, i ho heu fet. Heu posat el cor, la passió i l’abnegació i ho heu aconseguit. Felicitats. A aquells que ja sabien el que significava representar una obra de teatre també us he de felicitar. Doncs no hem fet obres convencionals, ja fos per la gramàtica de l’espectacle, ja fos per l’estructura dramàtica o pel meu imaginari que de vegades, fins i tot a mi, em sembla força estrany. I malgrat tot heu estat allí per defensar la feina feta. Felicitats, doncs.

Quatre anys, dues obres de text estrenades, una més inacabada i un parell de peces de carrer. Algú podria dir que podíem haver fet més, jo crec que no, crec que hem fet molt. El Plus té el seu ritme de treball derivat dels processos de creació col·lectius que portem a terme i de la idiosincràsia del propi grup: un grup d’alumnes que volen fer d’actors de tant en tant, que tenen més de 65 anys amb una experiència i tècnica teatrals bastant dispar. Crec que no ho teníem fàcil i tot i així ho hem fet bé. I disculpeu la poca modèstia, però crec que ara és l’hora de reivindicar la feina feta i sobretot posar-la al seu lloc. Hem fet molta feina i l’hem fet bé. Altre cop felicitats, doncs.

Ha estat tot un plaer treballar amb tots vosaltres i podria estar tota una vida parlant de la complicitat recíproca que hem tingut, del què hem aprés, del què hem sentit i del què ha suposat treballar junts. Per què fa a mi, sempre he dit que el Plus 65 ha sigut l’experiència teatral més satisfactòria que he tingut mai. I ara crec que toca tornar-ho a dir. I tot això, gràcies a vosaltres. Gràcies, sincerament.

Tanco una etapa i la tanco content i satisfet. Només tinc un espina clavada i aquesta és la continuïtat del projecte. Només desitjaria que el futur del Plus 65 es decidís aviat i tinguéssiu ràpidament un nou director. Un director amb el què confiéssiu com heu fet amb mi. I que tornéssiu a assajar una altra obra. I que tornéssiu a gaudir com gaudiu dels assajos. I què poguéssiu estrenar l’obra. I que em convidéssiu a l’estrena. I que pogués riure i plorar amb les vostres interpretacions. I què us pogués aplaudir des de platea com un espectador més. I saludar-vos en acabar l’obra. I anar a fer un beure o dinar o sopar. I riure, riure una bona estona al vostre costat.

Amics, m’acomiado de tots vosaltres, però espero tornar-vos a veure ben aviat. I què sigui en un teatre. Vosaltres a dalt i jo a baix.

Moltes gràcies per tot i fins aviat.

xavier pla