Un record al naixement del teu primer fill

Els anys van passant, en trobaríem mil probes sobre aquest tema, però en tenim una de ben propera.
- Vares arribar al Galliner amb una vida per davant, jove,  il·lusionat,  compartint el teu dia a dia amb nosaltres i ensenyant-nos a  " fer comèdia"... i ves per on, ja ets pare !
Així que puguis ja cal que ens facis arribar una foto del nadó, que esperem i desitgem us deixi dormir totes les hores necessàries i més. En necessitareu moltes us ho ben asseguro.
Si no fos massa demanar, us pregaríem que tot portant el noiet a veure món, comencéssiu per Girona.
Aquí, ja li pots explicar, trobarà un grup d'avis i avies que recorden amb molt d'amor, a aquell professor que els va ensenyar a caminar sense caminadors i, que si ara encara pugen a l'escenari amb més o menys serenitat, és gracies a que vas saber fer brullar de dins de la seva ànima, part de l'amor que senten per l'art escènic. De tot això , ja fa forces anys és cert.
I acabo.  Per molts anys, molta salut per fer-lo créixer i la nostra enhorabona.

                                                                           Josefina Espinosa

Aviat projecte nou ?

Em pregunto i pot ser els meus companys també, quan ens posarem a treballar en un nou projecte ?

És veritat que Sense pietat, ens està donant molt -redit-, aquest d'octubre vinent treballem quasi bé tots els diumenges del mes, que ja és dir, i cada vegada que pugem a l'escenari, intentem enriquir més l'actuació a la vegada que aprenem a fer teatre, si, si, ho heu llegit bé - a fer teatre. Molt important !

Dues coses que no podem oblidar mai - de tot se'n ha d'aprendre i mai se'n sap prou...

He iniciat aquesta nova entrada al blog, parlant d'un nou projecte i sembla ser que ja el tenim. Ara falta que entrem en matèria, que es diu, i començar a llegir l'obra de debò.

L'altre dia lletrejant un WhatsApp del "dire", no vaig acabar d'entendre ben bé el que volia dir al escriure - Ai ! quina tardor ens espera companys ! Estic esperant trobar-lo perquè "m'ho tradueixi" ha, ha, ha !!!  

Segurament hi hauran moltes companyes i companys que no sabran de qui parles.
" Que tiempos aquellos" Ha plogut molt des de les hores.
Encara et recordo entrant a l'aula 1 amb la Tanzim per explicar l'important projecte que encetàveu, si tots hi estaven d'acord...
I així va néixer el " Plus 65". Però de tot això ja fa uns quants anys, ara us vull fer cinc cèntims de la nostra darrera actuació. De aquesta que ha escrit, amb molta il·lusió la nostre respectada i estimada  Pilar Prats.
Sense haver tingut l'oportunitat de trepitjar l'escenari, el diumenge 21 de juny a les 6 en punt , es va aixecar el teló i nosaltres, nervioses com sempre, però segures de que tiraríem endavant l'obre, varem començar -Sense pietat -
La representació és llarga, quasi bé 1 hora i 3/4, sense mou-rens de l'escenari, però recordant les bones recomanacions del profe, varem saber arribar al final per recollir els aplaudiments que tan gentilment ens premiaven la gent de Riudellots i tots els que si havien afegit de les rodalies.
Una experiència més, per recordar i per afegir al llarg de tota la nostra petita i modesta historia.
De ben segur que seguirem aprenent per així gaudir d'allò que tan ens agrada : pujar en un escenari i  fer teatre.

                                                                        josefina espinosa  

El passat 21 de juny vam fer una nova actuació de "Sense Pietat" a Riudellots de la Selva, per a mi representava el segon bolo, i encara estava nerviosa pel text i pels pocs assajos -les meves poques hores lliures no m'ho permeten- i perquè el primer, el de Cassà de la Selva, ja em quedvaa una mica lluny d'aquest altre.
Des de la possibilitat que em brinden els meus companys per escriure les meves opinions en aquest blog, us dic que em fa molta il·lusió poder participar en aquest espectacle, perquè us admiro molt. Admiro el vostre entusiasme, la vostra perseverància i les ganes de millorar i créixer com a actors i actrius.
Des dels inicis heu tingut bons professors, directors i dramaturgs -recordeu l'Anaïs Schaaf?- i mai oblido aquell començament, on el més important era el procés i el creixement artístic, i no l'espectacle final.

Ara tinc la possibilitat de gaudir de tot això des de dins, pujant amb vosaltres a dalt de l'escenari, i tenir-vos com a companys i companyes. Riem i actuem, actuem i riem.
Ens retrobem en el següent bolo.

Us estimo

Pilar Prats

La bona feina feta.

Feia temps que no entrava al nostra blog amb l'alegria que ho faig avui, malgrat és Dissabte de Gloria i estic a casa ( com que tothom surt, sembla que tinguis obligació de fer-ho).
Per tenir-vos ben informats tinc que començar per explicar la poca sort que varem tenir amb les nostres actrius ja que dues han tingut problemes de salut obligant-nos a aplaçar 3 bolos. Dic aplaçar, perquè sembla ser que podrem recuperar-los una vegada tornem a estar tot plegats amb bona salut.
Si és veritat que les bruixes dirigides per Dionís que segons la mitologia grega és el deu del vi, del teatre, de la rauxa i pot ser d'alguna cosa més, - ves a saber- ens varen maleir perquè no estiguéssim tan enfeinats com fins no fa pas gaire, les penes no duren massa temps, i per seguir sent bona gent ens ha tocat " la grossa".
La Campanya de Teatre Amateur 2015 de la Casa de Cultura de Girona a seleccionat la nostre companya PLUS 65 amb l'obra "SENSE PIETAT".
Desitgem de tot cor que les nostres companyes puguin incorporar-se novament al grup i poder estar ben preparats gracies a les " cures intensives del nostre director Victor Petit".
I ara que no ens llegeix ningú, amb confiança us he de dir, que ja estem preparant obra nova.!! Us agradarà molt i molt...segur.    

Recordant el temps amb en Xavier Pla

Oh, que bé !!!

-Sabeu?  M’han donat oportunitat de poder parlar !!!!   A mi que sempre m'ha agradat tant que m'escoltin ! 

De menuda em deien: “Calla, xerraire, més que xerraire, que encara ets petita !”

I jo allà, escoltant. I els grans, bla, bla, bla....  I tot de cop, deien “Calleu, que hi ha roba estesa...”

I jo mirava i pensava:- On és la roba, que no la veig enlloc?

Doncs bé: així, i amb altres imposicions, i bones costums (o no tant “bones”) hem arribat fins aquí. I ara em deixen parlar...!  Que bo, que bo, que bo...! Però...que haig de dir ????

Perquè, és clar, ara estic bé, molt bé, més que bé. Però és que quan era petita, encara que no em deixessin parlar, també ho era de feliç...!  Saltant marges, pujant a les oliveres a agafar cigales, arrencant bledes a l’hort de la veïna per donar als meus conillets, inventant històries quan havia perdut espardenya i no podia dir que m' havia caigut a la bassa de casa del meu petit veí...Si, si, era feliç...!  I no parlem de quan va venir a casa la primera ràdio, i jo aprenia ràpidament les cançons que anunciaven el Cola-cao i els primers detergents...!  I, és clar com que jo cantava sense parar, llavors, altra vegada - Calla, vaileta...!

 I ara puc donar la veu. I també sóc feliç!  El que passa és que no tinc temps de fer-ho tot, estar contenta i parlar, pensar en la boutique i en la perruqueria, indagar quines sabates portarà la veïna perquè no siguin més modernes que les meves... I proveir la nevera, i mirar si aspiradora  recull tota la pols de les catifes (ara que no plou mai n’hi ha molta de pols...) Pensar que donaré als néts que vindran a dinar la setmana entrant, si el cabell em cau més o menys que la tardor passada, si he de renovar el carnet de conduir, i si el cotxe té algun bony que es veu massa... Oh, i amb aquests models tant bonics que ara treu la SEAT i l’ AUDI...

És que avui tothom és feliç!  Però la majoria diuen que no.

Què més volen ? Vacances al Marroc o al Japó, aire condicionat, calent a l' hivern i fresc a l'estiu si no falla la corrent, però això només passa un cop cada vegada. Sofàs d'aquells que t’hi enterres, mobles de disseny. Els plats únics d’en Ferran Adrià, els preparats de Mac Donals  que només cal entrar al microones i ja estan a punt... Tot, tot va bé i més que bé perquè siguem feliços...

Tothom va estressat, i ningú no té temps de res. Tothom inventa haver d’anar al psiquiatre o al psicòleg, prendre pastilles per dormir, pastilles per estar despert, per anar de ventre, per tenir la pell morena quan no fa sol... La gent té el sol al cap.

I tot per no voler reconèixer que són feliços...!

I és que tot és fàcil. Amb un cop de telèfon et deixen els diners que vulguis i els pots tornar amb una pila d’anys que ni te’n recordes.

Oh, i l’invent màgic de la targeta de crèdit. Aquest trosset de plàstic que és com la magia dels reis d’Orient,  fa rajar diners del caixer... i encara més, amb un gargot pots comprar el que vulguis en qualsevol botiga...

I la gent obstinada a dir que estan "estressats" !

Mireu: ara que estem nosaltres sols us vull dir un secret. És un invent per curar la gent esgotada, la gent que diu que no té temps de res. És un invent que fa temps que em ronda pel cap i que nosaltres, els del Plus 65, podríem patentar. Això si, primer ens hauríem de convertir en una ONG, per no pagar IVA. Després, portar l'invent a la pràctica. Sobretot, manteniu-ho en secret !!!  Que no ens ho empaitin els polítics, aquests que ara no fan res, però que ho xuclen tot. 

Es tracta de fabricar un elixir màgic a base de secreció d’ovari de marmota femella (que no sigui lesbiana) i suc de cervell de tortuga americana, aquestes que ara diuen que fan mal a les del país, però que els savis actuals no saben com desfer-se’n.  Tot això bullit amb tinto de verano fins a reeduïr-ho a la meitat, i després envasar-ho amb ampolles dissenyades per qualsevol  Espai  i  encarregar-ne la publicitat a qualsevol grup de rock (amb participació en la meitat dels beneficis). Bé, no en direm “beneficis” sino “excedents”, per allò de l’IVA. I  segur que en tindríem per fer el viatge a L'Anglaterra.

 Sona un telèfon mòbil)

 -Hola, Cinty ! Ja sé què em vols dir, que em recordi del berenar que hem de fer dissabte vinent amb la Roty i en Piky...-  Sí, sí, ja ho tinc a l’agenda electrònica.

-Com ??????    Què  ????  Ah!, em pensava que era una amiga meva.

 -No hi ha el senyor interventor ???   -Que està de vacances ????  Ara només faltava això !!!! -Sí, ja passaré dilluns !!!!  -És que no puc venir abans !!!!

-Malparits !!!! Aquests banquers que tenen tot els diners... I ara m’acaben la paciència perquè diuen que he excedit el crèdit...

La vida és una merda  !!!

                                                                                                                  P.A.
                                                                                                             abril 2008

                                                     

               

                                                         

Anem fent...

No feu massa cas si no pengem res de nou al nostres blog... -Bé massa que ho sé -. Les ganes hi són us ho prometo, però els dies passen volant i amb ells el mesos. Quan vols veure la data del darrer comentari al blog veus que ja ha tornat a passar molt de temps i aleshores tens remordiments de consciencia.
Bé, parlem de teatre que és el que interessa.
SENSE PIETAT, és la nostra Joia de la corona, ara per ara és clar. És la que anem representant per totes les rodalies de Girona, l'última actuació va ser a Cassà de la Selva. Va agradar moltíssim, els aplaudiments llargs i sincers.
Tenim una nova data confirmada, el 15 de març a Riudellots de la Selva, en una sala magnífica, i esperem un nou èxit.
Ara bé, el que nosaltres esperem és que un bon dia Cultura compleixi tot allò que tantes vegades ens ha promès però que mai ha recordat de complir.Deu fer com el blog  Plus 65, que el temps passa sense quasi bé notar-ho i que un dia finalment obriran aquella carpeta que tenen en un racó del despatx i ...Al·leluia ens ajudaran a tirar endavant.

Entre tant ...Anem fent.