He de confessar que, quan dimarts passat sortíem de classe, penso que totes érem una mica mes optimistes que dies enrere.
Els nostres ànims no estaven així a primers de curs.
Ningú en donava ni cinc cèntims, per la continuïtat del nostre grup.
No podíem parar de pensar, que l’activitat que amb tan entusiasme, havíem portat uns i altres durant tant de temps, feia els últims bufecs.
Però, ves per on , en Xavier té la bona pensada de crear una pàgina web. Sembla que el nostre món s’eixampla una miqueta més, i fins i tot ja tenim el nostre blog, ja som rics... Si, per que ara que tothom tafaneja per la panxa d’Internet, un moment o altre, ens coneixeran.
També es cert que us podeu preguntar...- I... amb tot això on anem a parar...?????
Doncs penso, que podem anar ha parar a millor lloc que estàvem.
Ja sé que esteu pensant, que segurament tot això no servirà per res... Temps al temps i ja en tornarem a parlar......
Una salutació de
0 comentaris:
Publica un comentari